Ser Intel.ligent o ser llest

M'agradaria parlar avui de dos aspectes de la ment humana igual d'importants a l'hora de saber si una persona aconseguirà en la vida allò que es proposi, dues característiques que molta gent entremescla i confongui però al meu entendre són essencialment diferents encara que -haurien de- ser complementàries com és ser intel·ligent i ser llest.

Al mateix temps és una actualització d'un dels meus primers posts en els quals parlava de per què els superdotats no triomfaven en la vida. Ara matisaria bastant el que vaig dir llavors amb un “fracassen els intel·ligents poc llestos”.



Per efectivament, es pot tenir molt d'una cosa i poc d'una altra, i analitzarem exactament que elements formen cadascun per així entendre millor el concepte.

Ser llest

En principi si ets llest ja ho ets de molt nen, de fet diria que les criatures ho són cada vegada més, i encara que sigui cruel es pot veure la diferència entre el nivell dels uns i els altres de forma molt evident entre els 1 i 6 anys.

Ser llest inclou l'adonar-te de les coses, intuir, percebre, el tracte social, l'empatia, negociar…i són coses que l'ésser humà porta “de sèrie” a un determinat nivell i després pot anar afilant més i més a mesura que creix.

Segur que més d'un coneix criatures capaces d'encendre's sols qualsevol aparell per veure els dibuixos animats, ser simpàtics quan convé, percebre a l'instant qui és qui mana a casa o en la guarderia, o negociar -de vegades fins i tot fer xantatge- als pares o als germans amb emmurriar-se si no aconsegueix tal o com cosa…

Però a més de percebre i el tracte el major “superpoder” de la gent llesta és la curiositat per saber com funciona el món, les seves lleis i sobretot com superar-les o millorar-les.

Innombrables persones que conec mediocres a nivell acadèmic després d'acabar els seus estudis han après més pel seu compte provant, llegint o estudiant a la seva casa que uns altres amb cursos formals i titulats.

És a dir, ser llest pot portar-te també a ser més intel·ligent, encara que ser intel·ligent com veurem ara no et porta indirectament a ser més llest del que ets.

Ser intel·ligent

El nen curiós i espavilat viu uns anys de plenitud fins a ficar-li per fi en preescolar. La escola bressol ha estat una versió molt
light i gairebé no compte, i ara toca desenvolupar les habilitats que formen la intel·ligència: el calcul, el llenguatge i la memòria retentiva.

El supòsit objectiu d'anar al col·legi és dotar d'una cultura bàsica al nen per posteriorment especialitzar-se en allò que serà el seu futur lloc de treball, encara que això ja ho podria fer qualsevol pare culte a la seva pròpia casa no? Doncs !això és il·legal en gairebé qualsevol país!.

L'autentic objectiu de l'escola pública és adormir la part llesta del cervell en favor d'aquella que ens converteix en esclaus legals que viuen per un sou.

L'escola és una versió light de les fàbriques i les empreses, i sense adonar-nos i durant bona part de la nostra joventut escenifiquem el mateix ritual que trobarem de majors: aixecar-nos d'hora, anar a un edifici gris, asseure'ns en el nostre pupitre -posat-, obeir cegament l'autoritat del professor -cap- seguir una jornada a cop de timbre, gaudir d'un petit descans per queixar-nos del molt que odiem estar obligats a estar aquí, i una vegada sona el timbre tornar a casa per poder seguir preocupats i no desconnectar gràcies als deures i la pressió dels pares.

Evidentment la cultura que rebem en el col·legi és bona i ens ajudarà de moltes maneres en el futur, ningú ho discuteix, el perillós és que el sistema educatiu occidental afavoreix la intel·ligència en contra de ser curiós i emprenedor, habilitats intel·lectuals solament a l'abast dels llests i malament vistes per les elits que ens governen.

Cadascú pot tenir la seva pròpia idea de com hauria de ser el sistema educatiu, però en un món sumit en una profunda crisi econòmica, on els títols, els masters, els MBAs, o gent amb carreres com a humanitats, psicologia o advocacia han de malviure en llocs mal pagats -com la resta de la societat !i això amb sort!-. O plantejar-se opositar per competir amb milers de “intel·ligents” que van acabar les seves respectives carreres per pressió familiar…alguna cosa falla.

Ser llest Vs Ser intel·ligent

Hi ha menys gent llesta que intel·ligent, per que la gent llesta no és gent ordinària que segueixi els camins marcats per la societat, la família i fer-se un currículum.

A mesura que la tecnologia avança l'enginyeria deixarà gradualment de ser alguna cosa ben pagat, si no més aviat l'EGB bàsic de qualsevol treballador instruït -de fet en països com Alemanya o França es paga no gaire més que per exemple un cap de departament en una oficina Espanyola, així que tret que de debò t'agradi aquest treball no et recomano estudiar-ho per el “sou”.

Ara, sent clars cal afegir que ser més llest que intel·ligent té els seus riscos: ser mal educat,, pilota, trepa, populista, vague…!exactament com qualsevol dels nostres benvolguts polítics o personatges que surten en Tele 5!
Com és el camí mitjà? És millor ser llest o ser intel·ligent?

El millor és ser ambdues, però crec que en un 60% llest i en un 40% intel·ligent per viure al món d'avui.

Per molt intel·ligent i preparat acadèmicament cada vegada les empreses valoren habilitats pròpies de ser llest com per exemple la resolució de conflictes o el treball en equip, i conceptes com el personal branding -la teva imatge personal i reputació- i el networking -tenir col·legues que t'endollin-.

A dia d'avui qualsevol té accés a la universitat, fa ja dècades que el títol universitari no garanteix absolutament gens -i menys promoció i un bon sou- i encara que sens dubte no destorba i s'aprenen coses interessants no cal oblidar que aquesta habilitat de nen llest capaç de sortir-se amb la seva i aprendre per curiositat, i de relacionar-se amb els altres per aconseguir el que vulgues, ja sigui en el treball o en la seducció.

Moltes coses fallen en el nostre sistema educatiu, però medita un segons abans de cridar “dolent” o “desobedient” a una criatura que tal vegada sigui més llest del que vas anar el teu a la seva edat.

En un món on la intel·ligència acadèmica ja no és tan important i on tot està pràcticament ja fet i construït ells, els llests, heretaran la terra.